Provocació
Diu l’alcalde d’Algemesí, del PP, que el fet que els antitaurins es manifesten contra les jonegades és una provocació.
He estat en diverses ocasions a les concentracions que convoca Folgança, en la darrera ocasió que vaig estar ens limitarem a posar-nos a un cantó i exhibir les pancartes i cartells contra la tortura. I això ens suposà que ens escridassaren colles de joves envalentonats per l’alcohol i no tan joves, alimentats de puro i carajillo de Soberano, un despropòsit que obligà que la policia fera un cordó i ens apartara a nosaltres, la gent que patia les increpacions, cap a les afores.
Certament hi havia música subversiva, unes dolçaines i tabals, que s’empraren contra els insults, fent que la música sonara per damunt dels improperis, calmant a les feres.
Enguany no he estat allà, i he vist a la premsa que ja directament els han obligat a fer una marxa poc més que per l’extraradi, quan més lluny millor, no siga cosa que el poble ho veja i desperte la consciència, degué pensar l’alcalde, que considera que exercir el dret a la manifestació i la discrepància és provocar.
Un pensament mol estès, per què justament a Carcaixent, l’alcaldessa que també és del PP, deu pensar el mateix, que hi ha gent molt provocadora, mala gent que vol fer festes alternatives, i nyas coca, les ha prohibit.
Tot plegat em provoca grans dubtes: quina és la mantellina que m’he de posar per anar als bous i a les processons? Negra? Blanca? No voldria jo, anar provocant per ahí, així que us deixe, que vaig a fer-me el pirri.