Un altre blog

Ahir divendres 11 de novembre, acudirem a l’assemblea de veïns i veïnes de Benimaclet, gaudirem d’un soparot ben complet, i desprès xerrarem de quina era la postura de la gent independentista davant les eleccions generals espanyoles, a més de donar a conèixer el projecte de Solidaritat Catalana per la Independència.

Per què malgrat que el titol de la xerrada era per què no voten els independentistes a les eleccions espanyoles, el que diuen les estadístiques i enquestes es que sí que voten, és més, voten en un alt percentatge a opcions que ni de lluny son sobiranistes, molt menys independentistes. Entendre i respectar eixa decisió, al temps que es treballa per convéncer a la gent que l’opció independentista té recorregut, és la tasca que ens pertoca fer al País Valencià.

Una feina que no ens acabarem d’un dia a l’altre, i que obliga a canviar la forma de fer política que s’ha fet fins ara. La gent menys polititzada té en la picota a les formacions polítiques, i a poc que vegen una desviació en els plantejaments enunciats, eixirà corrent. Però cal afegir que la gent més polititzada bé esta molt escèptica, bé frustrada o poc disposada a participar en un nou projecte polític. Cal per tant, realitzar un treball de formiga, creant una base social que tinga al centre del seu discurs polític el projecte independentista.

Per què ahir ja és digué: ficcionar una xarxa tot el món sap, però això no ens durà enlloc, la proposta contrària, la que fem, és menys lluïda però a la llarga més fructífera, i això exigeix fer un pas endavant i participar activament.

D’una altra manera, la necessitat humana de veure’s partícip d’un èxit, la comoditat del possibilisme, fara que la gent independentista continue recolzant a formacions que no ho son. I ja ens va bé l’èxit de companys, però sempre que no ens exigesca abandonar batalles, abans de barallar-les.