Omertà
Vesquent i escoltant la compareixença del Sr. Camps, eixe és el primer terme que m’ha vingut al cap. És com si avisara a la tropa del que hi ha, declarant amistats i fidelitats.
Eixa paraula, i l’expressió “la veu del seu amo”, per què per molt que haja parlat de flors i violes, tot el que el seu discurs transpua és el sacrifici pel seu lider a Madrid, tot el que ha fet i el que diu farà: defensar-se, és per no entrebancar la carrera cap al Govern central de l’amo, en quines condicions deixa això al territori que fins fa cinc hores mal comptades presidia, tant li fa.
Igual que res l’importa el lloc en que deixa als dos correligionaris que hores abans, una vegada més han confiat en ell i s’han declarat culpables. La informació que deia que Costa sols es declararia culpable quan Camps ho fera, ha estat premonitòria.