Les medecines de ma mare
Ja fa temps que als papers que donen a la gent que el sistema sanitari considera malalta crònica fan constar el suposat preu dels medicaments. Dic suposat perquè, per una banda t’han de donar genèrics i per l’altra, el nom que apareix al costat del preu és el comercial, no saps doncs a què es correspon, sols saps quina és la seva funció: fer-te sentir malament.
Tanmateix, no aconsegueixen la finalitat pretesa amb eixa mesura, perquè una persona gran, que ha d’esperar mesos o anys per ser atesa per un especialista, que quan arriba a la consulta veu que està saturada i que aquella reivindicació dels 15 minuts per pacient s’ha fet més vella que ella, que probablement li restringeixen les proves de control que es consideren cares, o directament li donen l’alta i la instrucció de seguir el control amb medicina familiar o, pitjor encara, no existeix l’especialitat que necessita, posem per cas suficients geriatres , doncs no, no li afecta veure el preu dels medicaments.
I és que els vells, les velles no són gent obtusa, si els escoltes et fan una anàlisi que ja voldria Mato. Tenen claríssim que ja han pagat eixos medicaments, que ja han pagat per rebre assistència sanitària, que quan estaven en actiu i els modificaven les condicions de cotització, no tenien més remei que acceptar-les i pagar el “cupo”, era el que els quedava als pobres, ja que no podien accedir a la medicina privada.
Ja han pagat, no? Doncs no volen tornar a pagar. Però sobretot no volen tornar a pagar perquè mai han entès com els derivaven a clíniques privades per fer-los proves que podien fer-se al seu hospital (cas de les tomografies, per exemple a La Fe de València) o veuen coses com que el seu hospital de referència, l’hospital La Ribera, a Alzira (València), com és públic però de gestió privada, des de l’any 2003 ha acumulat més de 26 milions d’euros de benefici.
No els quadra -ni a mi tampoc- que un negoci tan ruïnós com el de la sanitat, atraga a empreses tan altruistes com Dragados, Adeslas, l’antiga Bancaixa, la CAM, Lubasa, La Caixa, Santander, la família Roig (Mercadona) … Tota aquesta colla, que necessiten que els seus amics del PP presenten primer un escenari catastrofista per a vindre ells corrent a salvar-nos.