Les lleis estan per a complir-se
La resposta del poder davant l’allau de gent que esta sumant-se a la protesta contra els peatges de les autopistes, mil vegades ja amortitzades, esta sent de llibre. Primer ignorar-ho, com si el fet de no fer cas, anara a fer que l’assumpte passara inadvertit. Continuen les institucions anclades 20 anys enrere i continuen sense entendre ni atendre, al fet que avui qualsevol pot fer circular informació, que hi ha més canals que els tradicionals de la premsa.
Desprès no podent evitar tindre que donar una resposta, fer-la en clau electoral, desprès de tot no és sap qui esta participant de la campanya i el propi electorat pot rebre mal una crítica exacerbada, així que sí però no.
I finalment davant el desconcert que els provoca la situació quan se’ls ha escapat totalment de les mans, la criminalització del moviment, l’amenaça i el provocar la por, disuadir intimidant.
Però clar, formalment un poder públic no pot amenaçar, així que ha d’embolcallar-ho, i aleshores diuen allò de que les lleis estan per a complir-les.
Em pregunte que havera passat si Rosa Parks havera decidit aquell 1 de desembre de 1955, complir amb la llei i fer el que li ordenaven: alçar-se del seu seient i cedir-lo a un blanc. Afortunadament ella va vencer la por, mantingué la dignitat i si bé fou arrestada, enjudiciada i condemnada per conducta desordenada i per violar una llei local, també fou la seva acció la que donà lloc al boicot dels autobusos de Montgomery, que finalitzà quan s’abolí la llei de segregació.
I sobretot demostrà que el moviment pels drets civils, la desobediència civil, podia provocar canvis a la societat.