I ara que anem a fer?
Ahir celebràrem a Vic, el segon congrés de Solidaritat, i va ser encara més multitudinari que el primer, celebrat a Manresa, malgrat que ahir a priori estavem en una situació política més delicada. Tanmateix, el discòrrer del dia, i el resultat de les votacions evidencià una dada que ja haviem constatat a la reunió prèvia d’adherits i adherides del País Valencià: ningú es planteja abandonar.
Fa una setmana, a València ferem balanç de l’any
i encararem el congrés, amb l’autocrítica que cal sempre, però amb la mirada posada al futur: corregir les errades i augmentar el treball fet fins ara, especialment al País Valencià on estem construïnt amb altres forces, un referent independentista. Referent que cada dia és fa més evident cal, davant el deteriorament polític autonomista.
Per aconseguir-ho cal sumem esforços, per què amb el recolzament del nostre partit i de la nostra nova presidenta, bé que comptem. 
Per això, seguint l’exemple de Núria Cadenes, que ahir tancava el seu discurs com a nova Presidenta de SI, amb unes paraules de Kennedy, i parafressant-lo, cal tindre present que aquesta és l’hora de veure què podem aportar nosaltres al projecte de Solidaritat, i no tant al inrevès.
Per adherir-se o fer-se simpatitzant (i per tant amb quota zero), sols cal seguir aquest enllaç i omplir el formulari.