Gest i gesta
Al meu poble hi ha un polític tranquil, que des de fa anys, sempre que es parla dels diners que han de percebre els representants del poble a l’ajuntament, demana que els mateixos s’ajusten, que siguen austers però sense passar a ser indignes. Defen per antipàtic que puga ser, que els emoluments que una persona rep per exercir de polític ha de compensar suficientment el temps que li dedica, però sobretot el que no li pot dedicar a la seva feina o vida professional. I igualment reclama que el seu grup municipal tinga una dotació econòmica adequada per poder exercir el càrrec.
Sempre he compartit eixe pensament, la gent que es dedica a la política no ha d’enriquir-se en cap cas gràcies a això, ni negociar amb ella, però ha de ser recompensada per l’esforç que suposa, i la llei ha de garantir especialment als grups de l’oposició que puguen rescabalar-se de les despeses, o en un altre cas la política quedaria encara més en mans de dos.
Per tant, sols els abusos i les martingales que desprestigien i fan tan de mal al sistema representatiu, em molesten.
Però encara m’irrita més veure fer política sols de gestos, volent fer creure amb un acte minúscul que s’ha fet una heroïcitat, sempre pense que aleshores esta tractant-me de més idiota que qui cobra dietes sent del mateix lloc on exerceix de polític.
Que es venga com a gran canvi d’aquesta legislatura que ara comença, aquest ha dormit a ca els amics, que l’altre ha renunciat a l’adsl, o que no sé qui va a fer ves a saber que, ho trobe patètic, per què es que ni tan sols son capaços de renunciar a totes les xicotetes coses: l’ipad, l’iphone que els regalen, trien de la misèria.
Home, posats a fer volantins fem-lo sencer.