Espoliació fiscal #9oct2012
Avui en dia, qualsevol persona inmersa al món independentista, sap a que ens referim amb això de l’espoliació fiscal, però moltíssima gent preocupada per la crisi i les retallades del suposat estat de benestar, li queda molt llunyà el concepte i pot inclús arribar a pensar que parlar d’independentisme distrau del que ha de ser la preocupació principal ara: sumar esforços per superar la crisi econòmica.
Dubte que això siga casual, és un missatge matxacó i per tant interessat, que ha calat amb la gent, i que sols quan es dut l’extrem, com feu el rei espanyol dient allò de remar junts, és quan sona ridícul. En la resta de casos, és facilment confòs amb la solidaritat.
I a eixa confusió ajuda també els que s’entesten en parlar sols de malbaratament de recursos públics i/o de corrupció.
No li reste importància a cap d’eixos problemes, i cal erradicar-los i aconseguir una regeneració de les institucions que ens permetesquen confiar en elles, o mal podrem governar-nos democràticament. Però l’economia és com qualsevol altra àrea, segons on fixes l’objectiu ix una fotografia o altra.
Així, si analitzem les dades de l’espoliació fiscal*, ens trobem amb que si sumem tots els milers d’euros de les retallades i ho comparem amb els de l’espoliació anual, resulta que no caldria cap retallada si no patirem espoliació. I amb el malbaratament igual, si sumem 16 anys de mal govern i destarifos, són 2600 milions d’euros perduts, però és que en un sols any d’espoliació perdem 6.500 milions d’euros.
Per això, els que promoguem la independència parlem de no a les retallades, sí a la independència.
Una independència que aquest proper 9 d’octubre hem de reclamar més clar que mai.
*Ací podeu consultar el document elaborat per Víctor Silvestre i David Oliver, per a Solidaritat.