Un altre blog

Anna Oliver Borràs

Publicat el 19 d'agost de 2011

El Tio Canya d’Alginet

Apareix avui a la premsa, que un veí d’Alginet acudí al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 d’Alzira, i se sentí marginat pel fet que tot el judici es desenvolupà en castellà, sentint-se espentat a emprar eixa llengua, malgrat que ell el que sempre ha fet i volia fer en eixe moment, era parlar en valencià.

Per raons laborals conec de primera mà les dificultats de fer servir el valencià a l’administració de justícia, no t’ho prohibeixen (per què no poden) i a vegades inclús existeix la situació en què et dicten una resolució en valencià, el que tot el món celebrem molt, com a cosa extraordinària i insòlita en el dia a dia. Però la pura realitat és la del Tio Vicent d’Alginet, al món judicial tot gira al voltant del castellà, malgrat les moltes hores i diners que s’han emprat en fer cursos de valencià per al personal, que al remat sols valen per a sumar punts en les oposicions i concursos.

Tanmateix, la clau de la situació viscuda per Vicent Daràs no rau al meu parèixer en el fet que ell se sentira discriminat, per què cap investigació va a provar que això haja estat així, no se li negà parlar valencià. La clau, deia, esta en el detall que narra el nebot que l’acompanyà, i que quan s’oferí a traduir-li al valencià a son tio, el que li preguntaven en castellà, fou quan segons conta, la jutgessa li digué que: “Això faltava, un intèrpret per emprar el castellà”.

Clar, no estem davant un ciutadà estranger, i per tant estava sotmés al manament constitucional de saber castellà, una obligació, no un dret. Un deure que en cap altra constitució del nostre entorn, malgrat ser igualment estats plurilingües, existeix.

I és que el sotmetiment a Espanya i la seva constitució comporta això, que no pugam exercir amb llibertat els nostres drets.



  1. I afegir que quan fa cinc anys mamprenguí un dels meus blocs a cí discutia amb els principatins dient-los que els pocs monolíngües catalans que en queden són majoritàriament valencians i uns poquets Mallorca endins i encara m’ho discutien alguns, ací, a VilaWeb.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per OBorrasAnna | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent