Dona, vota?m!!
El vot de la dona ha estat tan cobdiciat pels homes governants, que ha ocupat més d’una sessió de les seves exclusives i excluients discusions, i al llarg de la història han preferit restringir-lo-se’l o directament prohibir que votaren les dones, a arriscar-se a que la mitat de la població no els votaren.
Coneguda és la discussió parlamentària a la II República entre Victoria Kent i Clara Campoamor, i com a falta de millors arguments, es repetia la cantinel•la pels contraris al vot femení, de que les dones votarien a l’esglèssia. Des d’aleshores ha plogut molt, tant com 80 anys, i malgrat això hi ha qui continua aferrant-se a idees del passat.
I damunt idees falses, per què ni aleshores tenia vigència eixa aseveració, ni molt menys ara on els experts diuen que el vot ja no és divideix per sexe, edat o classe social sinó que son un conglomerat de factors – socioestructurals en diuen – els que fan que t’aboques a un partit o altre. Però a més a més, és que fou el vot femení el que dona les millors xifres electorals a Izquierda Unida, quan el seu lider era de l’ala dura del PC, i foren la clau del triomf de Zapatero.
És a més, el que diuen les enquestes i baròmetres, els porcentatges entre homes i dones entre posicions d’esquerra i dreta son similars, i inclús en les opcions independentistes la diferència porcentual normalment és minsa.
És per això, que els diferents partits munten estratègies específiques per a captar ara el seu vot. Les eleccions son un mercat més, i analitzar el target de cadascú i determinar les mancances per a esmenar-les, resulta fonamental. Compartit o no, és el que esta fent el PP amb una campanya pròpia adreçada a les dones, o el que cerca Rubalcaba apareguent al Vogue, amb la que caigué quan ho feren les primeres ministres socialistes de Zapatero.
Saber quins son els temes que preocupen a les dones, i explicitar el missatge adreçat a les mateixes, eliminant tòpics com el de creure que les dones som toves (i tontes) o creure que posar cares femenines a la vista dona vots, és el que la política analítica del segle XXI requereix.
Per què posats a tindre presents situacions del passat, més val tindre present que aconseguir el vot femení fou una lluita de moltes dones al llarg de la història, i que aquelles sufragistes que obriren camí, ho feren soles i contra tots, imposant una idea ben transgressora: que les dones a més de cor tenim cap.
No tindre-ho present, es abocar-se al fracàs.