Crits de independència
Repassant a la premsa d’avui, les notícies sobre la manifestació d’ahir a la vesprada, em trobe amb una sorpresa, o dues. La primera és la crònica del diari El Pais, ho conta més o menys com la resta, però al final, quan parla de la lectura del manifest per part d’Enric Valor, fa constar un detall important que altres mitjans han obviat sinó silenciat: que el discurs fou interromput en diverses ocasions pels crits d’independència de la gent allà reunida.
I sí, efectivament així fou i, deixant ben clar que no forem els únics, ni hi ha cap ànim d’irrogar-se cap exclusivitat, almenys per a mi és ev ident que el fet que al cercle que es feu davant l’escenari estiguera la gent del PSAN i de Solidaritat Catalana per la Independència, tingué alguna cosa a veure amb eixos crits.
I és que com analitza fantàsticament Abel Caldera, al darrer número de l’Accent, quan parla de “Operació Equo”, al País Valencià sembla que sempre ens escorem cap al món associatiu i canvis pausats, per això trobe que calen els crits d’independència al parterre, davant Jaume I. Sense deixar de banda ni ignorar la nostra trajectòria de treball com a poble, cal començar a pendre consciència que cal avançar i posar als nostres fulls de ruta la paraula independència, quan més l’emprem més nostra serà.
L’altra sorpresa ha estat veure la pancarta de SI al noticiari de Canal9.