Avui he comprat un joguet al meu nebot rebel, i per més voltes que li he fet a la caixa no hagut manera d’entendre res del que allà havia escrit, tot estava en llegua estrangera.
Desprès he tingut que fer una reserva a un hotel, a Barna, i al formulari em demanaven que indicara l’hora d’arribada, però que ho posara en anglès.
He acabat la vesprada al fútbol, acompanyant al meu altre nebot, i allà estava l’entrenador parlant als nanos en castellà.
De veritat hi ha qui es creu de bona fe que el català no precisa polítiques de protecció i normalització? Doncs, sols des de la mala fe pot dir-se una cosa semblant.