BusSOS
Ara que ningú sap explicar on estan tots els suposats beneficis derivats de l’especulació immobiliària, i menys que s’han fet dels econòmics, ve l’època de les retallades, però això sí que sols en allò que afecte la ciutadania en general. No s’escolta ni es llegeix a cap lloc, que els polítics dels grans partits que dominen l’escena i les institucions, hagen fet una rebaixa substancial dels seus guanys, al contrari ahí tenim a dos gran exemples d’austeritat: el Sr. Camps i el Sr. Fabra, polítics model que diu l’Honorable President. Ambdós han decidit mantindre els seus privilegis del càrrec, sols que ara ja no l’ocupen.
En canvi, a tot arreu se sent parlar del copagament: volen instaurar-lo a la sanitat, volen augmentar-lo a la justícia (on ja es fa un dipòsit per a poder presentar recursos), i a la calladeta van posant-lo a altres serveis com el transport públic escolar a Carcaixent, sols que no li diuen copagament, i volen fer-nos còmplices de la mesura dient que tota la ciutadania no té per què pagar els serveis que sols empren una part.
No sé sap si amb eixa aplatant lògica, els serveis destinats a la prevenció o deshabituació de toxicomanies a partir d’ara, correra a càrrec de qui faça ús d’ell. O si posaran un servei telefònic d’eixos de tarifació especial per que si crides a l’ajuntament a fer una consulta, pagues el servei tu i no tot el món, o si …
El plantejament es francament patètic, les administracions públiques i per tant els serveis que presten, son per definició deficitaris, i per això paguem impostos, per que desprès les institucions organitzen serveis d’ús general, amb independència que desprès en faces ús o no.
Però a més a més, per què ara desprès de 10 anys s’ha de retallar un servei bàsic com és el transport escolar? Per què eixe i no un altre? I per què es fa la ronda de contactes a un mes vista de començar l’escola, quan la major part de la gent que fa ús del servei (i la resta del món) esta de vacances? No han tingut temps de planificar-ho abans?
Tot l’anterior, la improvisació, l’arbitrarietat, les presses … tindrien una senzilla solució, molt transparent i democràtica, i que passaria per fer uns pressupostos participatius, res de l’altre món per què és una mesura que altres municipis apliquen.
Amb els pressupostos participatius, és la ciutadania qui decideix quina és la prioritat de la despesa, i precisament la idea sorgí davant una situació econòmica en la que el govern de Brasil no podia complir amb totes les peticions ciutadanes. Era l’any 1989, vint-i-dos anys desprès ací, a Carcaixent, encara no hi ha cap proposta en eixa línea.