Terra d'escudella

Bloc de Marta Rovira Martínez

Records de l’1 d’octubre

La llarga nit. El sopar que ens van portar de diversos establiments: pizzes a dojo! Conèixer moltes persones de Vilassar de mar amb qui no havia parlat mai (molts talents per descobrir!) La fraternitat, els nervis, l’organització d’activitats amb aportacions musicals improvisades. Llevar-se molt i molt d’hora. Organitzar la mesa, l’adrenalina. Votar i fer votar la gent no havia estat mai tan emocionant. L’inici colpidor, les imatges impactants, la por per moments, molts més nervis, els falsos avisos de “venen cap aquí”, “són al poble del costat”. Les converses entre les meses de “què fem si venen?”. Les dificultats informàtiques. Les solucions. I la gent que no parava de venir per votar: avis i àvies que necessitaven ajuda, famílies amb el cotxet del nadó (no tenien por!), pares i fills… El recompte final, el cansament, la sortida amb les urnes enlaire, la gent feliç i orgullosa, per unes hores. Les expectatives d’un l’endemà impossible de discernir. La foscor de després, la indignació pels atacs bèsties de la policia i la guàrdia civil a mesura que vèiem totes les imatges, la incertesa política i la repressió infame. Els Jordis a la presó. El govern a la presó i l’exili. La solidaritat. La força del record que perdura. La repressió que no s’atura. El futur per construir: ho tornarem a fer.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sociologia per mrovira | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent