Quietud

Immòbil,

              t’aferres a la pell.

Fixes la vista a l’infinit

com si marxessis a algún racó

                                misteriós.

De sobte, és com si volguessis compartir

                                            algun secret

                                                    preciós.

                                    No ho fas.

Reprens la quietud

i et submergeixes

                                                  en la tasca

-la gran tasca vital-

                                                  la supervivència.

2 pensaments a “Quietud