Benvinguts al club

Avui, després d’haver-se acabat el curs acadèmic 2013-2014, podem afirmar sense embuts que ja estem immersos de ple en les noves titulacions de Bolonya, els graduats en enginyeria de l’àmbit industrial, és a dir, els “nous” enginyers tècnics industrials, que s’han de col·legiar al nostre Col·legi. Cal dir que els graus que compleixen l’ordre CIN/351/2009, de 9 de febrer, del Ministeri de Ciència i Innovació habiliten per a l’exercici de la professió regulada d’enginyer tècnic industrial. De fet, ja tenim alguns col·legiats amb les titulacions noves, cosa que ens estimula a esforçar-nos per trobar-los l’encaix en el col·lectiu. Les titulacions noves tenen uns plans d’estudis que no coincideixen totalment amb els de l’enginyeria tècnica industrial, entre més coses perquè la durada és de 240 crèdits, o sigui 4 cursos acadèmics. Algun cop hem dit que pensem que amb 3 cursos n’hi ha prou, com s’ha demostrat des de fa quasi 50 anys, quan es va implantar el pla d’estudis del 1966 (3 cursos i projecte), i com ens han manifestat diversos professors. La tònica general a Europa són 180 crèdits, la qual cosa té força avantatges, com ara un cost econòmic més petit per a les famílies i les universitats, la mobilitat internacional i un avantatge que ens afecta directament: la convalidació més fàcil del nostre títol amb el de grau.

 

Però, no obstant això, de moment s’han de fer quatre anys, malauradament, en l’àmbit de les enginyeries. El motiu no és altre que l’entestament dels enginyers industrials de continuar mantenint els dos nivells de l’enginyeria, perquè s’han tret de la màniga un màster que habilita per a la professió regulada d’enginyer industrial. Ha estat una oportunitat d’or perduda —pensem que aquí hi ha hagut una certa passivitat del nostre Consejo General— per parar de confondre els estudiants, les empreses i la societat en general, i per posar fi a una diferència que no existeix enlloc més. Però mentre la situació no canviï, hem de mantenir els 4 anys per no donar més arguments als qui volen continuar mantenint una posició predominant.

 

Amb tot, el Col·legi aprofitarà l’oportunitat que tenim davant d’acollir els nous titulats que vulguin ser-ne membres, que de ben segur que aportaran saba nova, idees diferents i propostes amb les quals continuarem tirant endavant la nostra corporació. Ara bé, entre tots hem de ser capaços de fer veure al conjunt de nous titulats que si volen que la seva flamant professió esdevingui forta, professionalment respectada i socialment valorada, han d’apostar pel Col·legi com a eina per aconseguir-ho. És molt lícit que pensin en els serveis que els oferim com a retorn immediat de les quotes, però cal que mirin més enllà i valorin el paper que ha tingut i té el Col·legi en la defensa de la professió en les administracions públiques i en els tribunals, cosa que permet d’exercir-la d’una manera digna, i no solament en l’àmbit de l’exercici lliure, sinó també en l’àmbit de l’empresa o dels serveis. No ens cansarem de repetir-ho:una professió forta necessita un Col·legi fort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *