Aquest vespre, el cicle d’ Antologies del Col·legi de Llicenciats tindrà un convidat d’honor que en són diversos: Fernando Pessoa, acompanyat si més no de Joaquim Sala-Sanahuja. […]
Llegint Pessoa, potser Sala-Sanahuja ens llegirà aquests versos d’Alberto Caeiro, o no:
Tant de bo jo fos la pols del camí,
i que els peus dels pobres m’anessin trepitjant…
Tant de bo jo fos els rius que corren
i a la riba hi tingués les bugaderes…
Tant de bo jo fos els pollancs als marges del riu
i tingués només el cel al cap o l’aigua als peus…
Tant de bo jo fos l’ase del moliner,
i que el moliner em pegués i m’estimés…
Primer això que ser aquell que va per la vida
mirant enrera seu amb pena al cor…
És el fragment XVIII d’un text datat el 1911, O Guardador de Rebanhos, i en portuguès fa així:
Quem me dera que eu fosse o pó da estrada
E que os pés dos pobres me estivessem pisando…
Quem me dera que eu fosse os rios que correm
E que as lavadeiras estivessem à minha beira…
Quem me dera que eu fosse os choupos à margem do rio
E tivesse só o céu por cima e a água por baixo…
Quem me dera que eu fosse o burro do moleiro
E que ele me batesse e me estimasse…
Antes isso que ser o que atravessa a vida
Olhando para trás de si e tendo pena…