Ja plou. Plou i tant me fa, no m’importa per dos motius, el principal és que d’ací a uns dies estaré a Lanzarote amb les menorquines als peus i cara de vacances.
L’altre motiu és que m’he comprat un parell de katiuskes, vist que l’any passat va ploure sis mesos seguidets segur que les amortitze. M’he comprat unes katiuskes negres molt boniques i molt barates. Vaig entrar a moltes botigues, preguntant si tenien
caloscie, que es com es diuen en italià.
Caloscia-katiuska, irremeiablement, com que no havia vist mai la paraula escrita, al meu cap en italià les katiuskes es deien
kaloscie, amb k. Així, abans de trobar que era amb c, em preguntava perquè tenien nom rus en totes dues llengües. He llegit que es diuen katiuskes per una sarsuela de Sorozábal, la Carme-Laura els hi va dedicar un
Coc dels mots perduts, les
caloscie italianes, més
banalment, es diuen així pel francès
galoches. Continuaré pensant-les amb k, segur (tinc una tendència preocupant a la lingüística recreativa).
El
cartell és de Maiakovski i a la xica tant li fa la pluja perquè no ix sense les seues katiuskes i gràcies a la indústria soviètica de la goma, per a ella tots els llocs són eixuts.
Ací, la
Segona Fantasia de
Katiuska del mestre Sorozábal, per la Unió Musical de Muro. Jo me’n vaig a la platja, tornaré a final de mes.
Marieta, quan et calcis les teves katiuskes, posa’t sempre mitjons gruixuts de cotó, que si no duràs els peus molls perquè la cosa no transpira i pot ser molt desagradable. Jo me’n poso dos parells.
I bones vacances!
Aqui també plou, sembla un “nubifragio” tipicament romà.
Boníssimes vacances soleiades (tot i que he de dir que l’única sermana que he estat a les Canàries, Tenerife, i va haver una tempesta de pluja i vent brutal, el sol no el vaig veure fins el dia abans de marxar…)Baci
Sempre suggerint, sempre amb promeses de paradisos i el nostre anhel que ens els contis. Ja veig pel post d’avui que hi ha hagut sol perseverant i ho contes sense contar-ho…quina gran habilitat , amiga.