És veritat que a voltes els ordinadors es posen pesadets, que a voltes ens fan esperar massa i que a voltes, si més no per als no especialistes, fan coses que no s’acaben d’entendre, però cal agafar-se les coses amb calma.
Un jubilat de Pordenone, al Friül, apassionat d’informàtica, ahir es va posar molt, molt nerviós. L’ordinador se li va bloquejar i no en volia saber res de tornar a funcionar. El senyor va perdre els nervis i va obrir el calaix de l’escriptori, va traure la seua calibre 22, perfectament en ús i carregada, i li va disparar cinc trets a l’ordinador, cinc.
La família en sentir els crits i els trets va cridar als Carabinieri que, en arribar, se’l van emportar i una volta comprovat que tenia permís d’armes li van segrestar la pistola i el van amollar.
Com que supose que se n’haurà de comprar un de nou jo li recomanaria que s’instal·le Linux i que no abuse dels excitants.
Molta gent paral amb l’ordinador, molta gent (i quan dic molta gent jo també sóc inclosa) pensem que l’ordinador és una persona i no una cosa. En aquest món, cada volta més boig, “cosifiquem” les persones (quina llàstima!) i “humanitzem” les coses. El que hem preocupa ara mateix és saber si aquest jubilat estava mirant l’ordinador com a cosa o com a persona.
de vegades els ordinadors es comporten de forma incomprensible. Per sort a la feina tenim control d’armes.
Que fort! És veritat, tal vegada estaria pensant amb l’ordinador com una persona… por donarà pensar si una persona l’haguera posat en eixa situació de nerviosisme i haguera tingut la pistola a prop. En fi…
Salut!