Coronavirus: del SARS-CoV-2 a la Covid-19

Ara fa quinze dies, el món educatiu es va aturar, en principi, per dues setmanes, però sembla ser que podrien ser dos mesos. Tot just ara comencem a adonar-nos-en de tot plegat, a generar rutines diferents, a intentar posar una mica d’ordre dins del caos.

Dijous 12 de març el conseller d’ensenyament i la consellera de salut compareixien a migdia en roda de premsa per anunciar que s’aturaven les classes 15 dies arran de l’increment de casos de la infecció per SARS-CoV-2, altrament anomenada Coronavirus. El SARS-CoV-2 és el virus que provoca la malaltia anomenada Covid-19, perquè es va detectar a finals del 2019 a Wuhan, una regió de la Xina.

De fet, era un anunci que no sorprenia tenint en compte que a Itàlia les coses anaven mal dades des de feia més d’una setmana i també havien decretat el tancament de la Llombardia i havien decidit fer un tancament total pocs dies abans. Al febrer ja s’havia anul·lat el MWC, no exent de polèmica, per la por a una malaltia que, segons els experts ens repetien (i els periodistes explicaven), “era una grip forta que no havíem de témer” per intentar mitigar l’alarma. Però hi havia altres científics que ens advertien que allò no era així. El Dr. Oriol Mitjà, ja explicava que el virus era molt perillós per la transmissivitat i que tenia “mala llet” i “podia atacar els pulmons”.

2) LA TRANSMISSIVITAT.

3) PROBABILITAT QUE N’ARRIBI UN CAS.

(la resta del fil aquí).

Així, un virus que al desembre passat s’havia detectat a la Xina i havia fet milers de morts a la regió de Wuhan; dos mesos el país aturat, pèrdues econòmiques severes, però el gegant asiàtic es pot refer d’això i molt més. I van trobar el pacient número 1. I el virus, ara atacava Europa, començant per Itàlia.

A Itàlia va començar a la zona de Milà. I, tot seguit, aquí ens ensenyen una unitat de cures intensives amb tot a punt per si arriba algun cas. “Si arriba algun cas”? Em meravella (per no dir una altra cosa), que algú pensés que un virus que era a la Xina, que es va expandir per Àsia (Corea, Singapur, Japó…), i va arribar a Itàlia, aquí n’arribarien pocs casos. En quin món es pensen que vivim? Estem absolutament globalitzats, el transport de mercaderies i viatgers és constant i diari entre diverses parts del planeta, com a algú se li va poder acudir que allò que passava a la Xina no podia arribar aquí? I, més encara, com pot ser que ens fessin creure que “només era una grip” quan s’ha vist que és una cosa molt més greu que podia col·lapsar el nostre sistema sanitari? Itàlia estava en xoc, però continuaven arribant avions, i vaixells, i trens… Si molta gent es contagia alhora el sistema sanitari no donarà a l’abast i no tothom podrà ser atès. Per això cal confinar-se, per arribar a uns nivells que garanteixin que tothom podrà ser atès correctament. Per això es parla d’aplanar la corba.

Bé, el fet és que una pandèmia d’aquest calibre caldria anar a buscar-la el 1918, l’anomenada grip espanyola. Potser pensàven que era com la grip-A del 2010 o com el SARS del 2002, però el món ha canviat molt des de llavors i aquest virus (segons paraules del Dr. Oriol Mitjà), té una potencialitat de reproducció i letalitat que no s’havia vist en 50 anys.

Per molt que els experts advertíssin, al principi semblava que estava més o menys controlat perquè eren casos importats d’Itàlia o de la Xina. El perill es veia llunyà, però la gent del carrer no sabiem de la potencialitat del virus, els experts i els polítics, sí. I, sí, suposo que és difícil prendre la decisió perquè l’economia patirà molt. I com deia el Dr. Trilla: “és com jugar al 7 i mig, si et quedes curt perds, i si et passes, ho perds tot”. Així que s’entèn que davant un problema d’aquesta magnitud, sense cap experiència prèvia, sigui molt difícil prendre decisions. Però el Govern català, les va prendre prou ràpid, mentre el Gobierno ha fet el ronso dos setmanes. Com va dir el MHP Torra: “Hem de triar entre vida o economia“.

Escolto a l’HC Alba Vergés, al programa de 30 minuts de TV3, explicant que quan hi havia un o dos casos ja tenien l’advertiment de fer un tancament total, “però com pots convèncer a la població del perill si no es veu?” I he de dir que en això té raó. Encara hi ha molta gent que no segueix els advertiments de quedar-se a casa.Es pensen que el confinament és estar de vacances i se’n van a la segona residència (o tercera). De fet, un mapa de Catalunya que la Conselleria de Salut ha posat a disposició de la població amb els casos reals, indica que hi ha un focus a la Vall d’Aran, probablement per molts desplaçaments des de l’AMB cap a les segones residències. Com va passar a moltes zones del País Valencià i regió de Múrcia amb els residents de Madrid que van fugir en desbandada cap a la costa en comptes de quedar-se a casa. No, no són vacances, és una emergència sanitària mundial i cal quedar-se a casa!

Però el virus es va anar escampant. Va sorgir un focus important a Igualada. La conselleria de salut va reaccionar ràpidament i es va decretar el confinament total de la població d’Igualda i la conca d’Òdena. Malgrat que el Gobierno fa quatre dies va denegar que continues el confinament, el confinament continua i continuarà encara dues setmanes més, com a mínim.

El fet és que ens van dir 15 dies de confinament i ara que han passat ens diuen dos setmanes més, i no hi ha data de retorn a l’escola. El pic s’espera cap a l’abril si no es prenen mesures contundents. Mesures que el Govern demana des de fa dues setmanes i el Gobierno ha denegat reiteradament… fins avui! A Madrid tenen el focus d’infecció més important d’Europa, però no han volgut tancar la capital. Al contrari, la gestió nefasta del Gobierno va fer que molts madrilenys marxessin a les segones residències en busca de la platja i la calma. Així es va escampar més el virus pel territori mentre el Gobierno preparava un decret centralitzador per fer front a la crisi. El virus lo venceremos unidos.

L’allau d’informació va ser apoteòsic. 24 hores sobre 24 explicant tots els disbarats haguts i per haver sobre el nou virus desconegut que ens atacava (què sabem del coronavirus de Wuhan?). Tots teniem molta por. Divendres 13 vaig anar a comprar per confinar-me i al supermercat hi faltava de tot. Semblava que una banda hagués arrasat amb tot el paper, fruita, verdura, carn, peix… un espectacle desolador. Haviem passat del “no passa res, és com una grip” a “tanqueu-vos a casa i no sortiu per a res que és un virus molt perillós”. De fet, el problema és l’alta transmissivitat del virus que s’encomana abans que en tinguis cap símptoma. Així, tots som potencials focus perquè no sabem que el portem i el podem transmetre fàcilment. Primer van dir que eren els avis amb patologies prèvies les principals víctimes d’aquest virus, però a poc a poc es van sabent casos que no encaixen en aquesta descripció: hi ha gent jove, de mitjana edat, gent gran també, clar, una mica de tot. Efectivament, el virus pot atacar a tothom i encara no saben perquè alguns ho passen com si fos una grip i altres necessiten molt atenció hospitalària, fins i tot respiradors i UCI.

Tsunami víric a escala mundial

Els primers dies de confinament va ser obligat trucar als amics italians. Aquells dies les videotrucades van ser força habituals, ells tenien una setmana i poc més d’experiència i ens podien aconsellar, a banda que la nova situació facilita el contacte telemàtic. I, a poc a poc, el món es va aturar, a Itàlia, a França, a Canadà, a USA, a Mèxic, a Brasil…com un gran tsunami víric que anava escombrant tots els països d’est a oest. I la Terra també ho ha notat, perquè la contaminació ha dismiuit molt. Ja no hi havia tants avions, ni tants vaixells, ni tants cotxes circulant i això ha donat lloc a imatge insòlites: els senglars arriben a la Diagonal pel confinament; i l’aire, més net que mai.

Confinament, consells

Els primers cinc dies de confinament van ser de perplexitat i de tensió per la situació, es va dormir poc. Hi havia un allau d’informació per totes bandes. Fins que va aparèixer el canal oficial de Salut hi havia (i encara hi ha) moltes informacions errònies, contradictòries, apocalíptiques. Havies de tenir por a la força. I, de sobte, tothom tancat a casa, en família o en solitud. El psiquiatre de l’Hospital del Mar, Dr. Antoni Bulbena, advertia que “l’aïllament es complica a partir del desè dia” i que “no estem preparats per estar tancats amb la família les 24 hores“; per això dona uns quants consells i explica que “cal trencar l’aïllament de manera telemàtica“.

I en això estem, dia sí, dia també. I mentre em feia una composició de camp amb tots els imputs, les converses i advertiments arribats d’arreu del planeta (sort de poder parlar amb amics que es troben en altres països afectats), m’ha arribat aquesta imatge de sota (podeu trobar l’explicació aquí), que resumeix bé el procés pel qual estem passant,

I no, el coronavirus no és una arma biològica com alguns aficionats a les teories conspiratòries apuntaven.

I per acabar, una iniciativa important #JoEmCorono per recaptar fons per a investigar contra el Coronavirus. Busquen una vacuna per evitar el contagi i està liderat pel Dr. Bonaventura Clotet i l’equip del Dr. Oriol Mitjà.