La paella mecànica

Ahir per la vesprada novament els carrers de la ciutat de València ens varem aplegar uns quants milers de valencians farts i indignats per la realitat social i política que vivim en aquest País, però alhora esperançats pel canvi que es respira i que deixen entreveure algunes enquestes publicades en determinats mitjans de comunicació.

306 anys continuats de robatori, submissió i indignitat des d’aquella fatídica desfeta d’Almansa i ara, després de recobrar la nostra Generalitat sota una minvada i dirigida democràcia espanyola, novament més dècades del mateix, més robatori, més submissió i més indignitat provocades per legislatures de passivitat de governs agenollats davant els seus caps de Madrid, no importa si els seus respectius partits porten en les seues sigles la lletra “S” de socialistes o la “P” de Populars.
Tant se val, perquè en ells el que s’imposa és la “E” d’Espanya per sobre de la “V” de València, i com a conseqüència d’això la seua obediència deguda al que dicte l’inquilí de la Moncloa per sobre dels interessos del poble valencià.
Això sí, en dies com el d’ahir tots ells sempre s’emboliquen en la Senyera amb franja blava i des del seu púlpit no senten vergonya aliena a l’hora de de donar-nos a tots lliçons de “balencianitat” i d’orgull patrioter.

Legislatures d’espoli econòmic, de subescolarització en valencià i d’atacs a la llengua pròpia, d’enfonsament i manipulació dels mitjans de comunicació públics, retallades insuportables en Dependència, Sanitat i Educació, destrucció del territori i del teixit industrial i agrícola, d’inauguració d’obres faraòniques inútils i sense ús… tots ells han aconseguit que el malbaratament i la corrupció siguen les icones de la “marca València” a tot l’Estat espanyol i fora d’ell.

Per a molts de nosaltres País Valencià és dignitat, com reivindicava la convocatòria de la Comissió 9 d’Octubre, i també és Països Catalans, lliures, socialistes, feministes i sense renunciïs, com reivindicava la convocatòria de l’esquerra independentista.

A la manifestació d’ahir es va presentar per primera vegada la nova Plataforma pel Dret a decidir del País Valencià.
Nascuda el passat mes de maig, va fer la seua primera presentació pública el darrer agost a la Universitat Catalana d’Estiu (ref. meu post “El Dret a decidir del País Valencià a la Universitat Catalana d’Estiu”: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/edit/id/250246), i la seua presentació oficial al Teatre Micalet de València el passat u d’octubre (ref. meu post “El País Valencià engega el Dret a decidir”: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/edit/id/252016).
Compta ja amb més de mil adhesions de persones i personalitats de tot l’espectre social valencià.
Ahir un bon grapat de nosaltres vam anar darrere de la seua pancarta, fent visible així el creixent suport social que està tenint aquesta iniciativa.

Resta molta feina per fer en aquesta València arrasada i humiliada durant segles d’espoli i submissió i de dècades d’autonomisme buit i servil. Tot això ens ha conduït a l’adotzenament d’una bona part del nostre poble, provocant com a conseqüència entre molts de nosaltres actituds d’indiferència, de coentor i també d’auto-odi cap a la nostra pròpia llengua i cultura. Just tot el que han buscat els nostres governants, que siguem un poble “muelle”, con va dir el compte duc d’Olivares.

Però cal posar-se la granota de treball, arremangar-se, no defallir i seguir treballant dia a dia, cadascú aportant dins de les nostres pròpies possibilitats.
Pedra a pedra farem mur, pas a pas caminem cap a la reconstrucció social i nacional i cap a la recuperació de la dignitat perduda.
Tal i com diu la Plataforma pel Dret a decidir, “El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure”.

Patraix, València, a 10 d’octubre de 2013.