CÀPSULES PER A EXPLORADORS

Tot n’és ple.
Les places, les carreteres, els caminois rurals, els barets de pobles tranquils, els creuers, les garrigues, la serra, els bosquets, els passos, els ponts, les voreres, els carrers: tot és ple d’aquestes aus de temporada, arribades del nord amb precisió horària mil·limètrica, les cames lluentes, sense ni un pèl, amb cascos amb mirallets petits que fan de retrovisors, mapes i guies, gepeesses, cronòmetres als manillars, ulleres d’esquiador, les cares -vermell encès- somrients sempre (no en veus mai cap d’enfadat!), aparcant les màquines a les barres instal·lades a l’efecte, entrant amb el seu cloc-cloc característic de sabata ciclista, cercant amb la mirada els excusats i a punt de demanar, per menjar, per refer-se, per carregar bateries, menjues que no saben ni què són ni com es diuen, al sol (com si no els bastàs), a la serena, cansats o mig cansats només però completament feliços…