Confitura. Deu ser ver allò que diu que la cultura és com la confitura, que com menys en tens més l’escampes. En tenim proves a cabassos, dia rere dia, com una brusca fina a vegades, com una barrumbada furiosa d’altres. Confitura d’història, confitura de llengua, confitura de política, confitura de democràcia, confitura de geografia i confitura de pruna.
Tot s’hi val. La qüestió és dir-ne de ben grosses i esperar que nosaltres, ciutadans, poble ras, súbdits (quins conceptes més bonics!) ens les empassem com qui menja bessons. I ho anem fent, i tant, i amb gana, amb alegria, pobrets innocents, ingenus i endormiscats. Hi estam tan avesats… I, al cap i a la fi, tot omple..