CÀPSULES PER A EXPLORADORS

Res a celebrar. La nació dels altres (la nació que no és nacionalista) s’alimenta del que recicla i expel·leix. La hispanitat, les croades de l’espanyolització dels forçadament espanyols díscols i mals alumnes, la nació (única) més antiga d’Europa, la prehistòrica nació de les cavernes, amb milenars d’anys d’arrugues i ferides, els més de cinc-cents anys d’història comuna, els actes il·legals i la responsabilitat personal, el territori que no va ser mai regne. Tot com en un temps enrera, les lliçons d’aquella escola guerracivilista, de vencedors i vençuts, farcida d’aquells mites i clixés d’un temps, tan lluents: elcid que guanyava batalles de mort, donpelayo, lareconquista i losreyescatólicos (isabelyfernando, tantomontamontatanto), eldescubrimientodeamérica, boabdilelchico (lloracomounamujer…), la mística santadeávila, losconquistadores, flandes, imperios-en-los-que-nunca-se-pone-el-sol, les colònies africanes, lasislasadyacentes…
I nosaltres i la nostra pobra nació, en canvi, no res, ni nació ni (a la fi) nosaltres: una bubota, un somni, un invent de desenfeinats…