CÀPSULES PER A EXPLORADORS

Portaveu. Explica les coses amb cara de pocs amics. N’hi ha tocat una de ben grossa! Això d’haver de parlar de coses que saps que són mentida, d’haver de defensar l’amo que t’ha col·locat, d’haver de ser amable quan voldries enviar tot déu a filar estopa! Quina creu, repetir les mateixes obvietats i incongruències, en el mateix to, l’argumentari embastat lluny d’allà per homes grisos i avorrits, trair-se un pic i un altre, enfilar dois, mirar de justificar allò que no té nom, un dia i un altre, compareixença rera compareixença…
Tanta sort que un dia, mimètic, sense tèmer-se’n, serà faristol, cadira, cortina, paret, micròfon, passarà a ser un objecte de decoració de la sala, esdevindrà pols i tornarà a la terra a descansar.