Inici de temporada. Quan el sol comença a picar de valent i l’aire s’espesseix fins a fer-se irrespirable, ens disposam a rebre els nostres il·lustres visitants de temporada d’estiu, així que, des d’ara i fins quan déu, els preus, la crisi i els hotelers vulguin, preparem-nos per a les imatges tradicionals (típiques! ètniques!) de la mamella a punt de ser novament munyida per a major glòria de la pàtria: esquenes vermelles d’hores de sol, cares enceses d’alcohol barat, brutícia a les platges, cridòria de còctels a la nit, morts per salts lliures des dels balcons dels hotels, exigències lingüístiques colonials, actituds servils, cares llargues, embussos a les carreteres, saturació a l’aeroport, estadístiques desesperançades, hamburguesa, refresc i cafè per a quatre, crema solar d’oferta… i la sensació més que res de ser fora de casa, de ser-ne expulsat, de ser-ne extret, de l’engolidor eixordador de l’illa.