CÀPSULES PER A EXPLORADORS

El president, amb cara d’estupor, fingeix no entendre res. Vol explicar les coses i l’esbronquen a places i carrers, li tiren ous, llengües de porc, globus d’aigua, eslògans, paraules gruixades, gloses, advertiments i malestar. Vol fer les coses bé amb els seus negocis privats i volen cercar-li les puces i les misèries. Mira pels seus, com va fer el bonjesús (que va fer els seus parents sants, ja ho diu la dita) i l’acusen d’unes coses ben lletges. Vol que la gent visqui en llibertat i li ho paguen amb flocs, insults, casserolades i crits. En quin país viu, colla de desagraïts? Per què no és tothom, qui l’adora, amb cara de submissió feliç? per què no li diuen déu, gràcies l’amo, bon dia tengui, coses així? per què no besen el trespol que trepitja, per què no l’estimen? Tanmateix no el salvaran (una zeta més o menys al seu llinatge) els amics de la capital, les tres franges de colorins a la corretja del rellotge o els cans de bou que el vetllen, ni tampoc el seu posat orgullós, de torero trist de províncies…