Publicat el 1 de febrer de 2013
DECÀLEG PER ENTENDRE EL PARADÍS
Només deu, però n’hi ha més!
1. Qui no pensa com jo és enemic meu. Qui pensa com jo és aliat, company, eina, ventilador.
2. Els enemics dels meus enemics són amics meus. Els amics dels meus enemics són enemics meus. Tanmateix, amics i enemics si em convé.
3. Només jo tenc la veritat i la virtut, només jo la sé i només jo sé com fer que resplendeixi. A vegades depèn, però, de com (i de cap a on) bufi el vent.
4. Tenc la memòria fluixa, curta, deformable, elàstica. Em serveix quan serveix els meus interessos; si no, és un pes mort: no l’hem de menester, ni remenar-hi.
5. Les lleis que no em convencen (no em convenen, no ajuden les meves idees i valors) són directament modificables, és a dir (si puc) modificades, no fos cosa que.
6. Els focs que jo encenc, no els he d’apagar jo. Els que em vénen ja encesos són part de l’herència rebuda; si els puc atiar, els atiaré, i si no, que cremin, que ja trobaré jo carn per torrar-hi.
7. La corda sempre pot estrènyer encara un poc més. Els calaixos oberts, engrunar. El trespol banyat, fer-se més llenegadís. Les mentides, aparentar veritats. La ideologia, despistar el camí. Els doblers, reproduir-se. L’amagatall, enfondir-se. Els símbols, anar-se podrint de floridura.
1. Qui no pensa com jo és enemic meu. Qui pensa com jo és aliat, company, eina, ventilador.
2. Els enemics dels meus enemics són amics meus. Els amics dels meus enemics són enemics meus. Tanmateix, amics i enemics si em convé.
3. Només jo tenc la veritat i la virtut, només jo la sé i només jo sé com fer que resplendeixi. A vegades depèn, però, de com (i de cap a on) bufi el vent.
4. Tenc la memòria fluixa, curta, deformable, elàstica. Em serveix quan serveix els meus interessos; si no, és un pes mort: no l’hem de menester, ni remenar-hi.
5. Les lleis que no em convencen (no em convenen, no ajuden les meves idees i valors) són directament modificables, és a dir (si puc) modificades, no fos cosa que.
6. Els focs que jo encenc, no els he d’apagar jo. Els que em vénen ja encesos són part de l’herència rebuda; si els puc atiar, els atiaré, i si no, que cremin, que ja trobaré jo carn per torrar-hi.
7. La corda sempre pot estrènyer encara un poc més. Els calaixos oberts, engrunar. El trespol banyat, fer-se més llenegadís. Les mentides, aparentar veritats. La ideologia, despistar el camí. Els doblers, reproduir-se. L’amagatall, enfondir-se. Els símbols, anar-se podrint de floridura.
8. Saber jugar amb les paraules és bàsic per sobreviure. Poden dir el que diuen, o el que volen dir, o el que haurien de dir. Poden no voler dir res. O tot el contrari. Per exemple: llibertat (de pensament, d’idees, de mercat, de llengua). Llibertat (ben entesa, és clar…) és una paraula sagrada.
9. Si fas, fes-ho d’amagat. Si un dia et descoberixen ja t’enginyaràs per dir que no en saps res, que tothom ho fa, que era el més normal, que no te’n recordes, que tu (l’altre) també ho faries si poguessis. Si no et descobreixen mai, tot això tendràs guanyat.
10. Educació, criteri propi, ètica responsable, pensament lliure, idees particulars, creativitat: estupideses. Dogma, pensament únic, corralet, capelletes, ordre, gestió, lideratge, fe: això sí que és important.
9. Si fas, fes-ho d’amagat. Si un dia et descoberixen ja t’enginyaràs per dir que no en saps res, que tothom ho fa, que era el més normal, que no te’n recordes, que tu (l’altre) també ho faries si poguessis. Si no et descobreixen mai, tot això tendràs guanyat.
10. Educació, criteri propi, ètica responsable, pensament lliure, idees particulars, creativitat: estupideses. Dogma, pensament únic, corralet, capelletes, ordre, gestió, lideratge, fe: això sí que és important.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de VACANCES AL PARADÍS per Ll.S. | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent