CÀPSULES PER A EXPLORADORS

“En temps prehistòrics, a la zona hi havia hagut un santuari pagà que hauria atorgat a la muntanya un caràcter sagrat“. D’una revista de viatges qualsevol.

El caràcter sagrat dels antics s’ha reconvertit. Res no es crea ni es destrueix, únicament es transforma. On hi havia pedres deesses avui hi ha llaunes de refresc i paper d’alumini, on la gent s’embambava mirant niguls o estels, incapaç de reconèixer i “dir” la immensitat, l’eterna roda dels dies i dels anys (i, més enllà, dels segles) ara la brutícia, el desinterès i el menyspreu hi nien i hi ponen els ous. El viatge continua, esbiaixat, tremolós. Hem arribat on no pensàvem mai (o sí) poder arribar, però molts van on no saben on. I a vegades, marxa enrera, com quan duim el rellotge avançat i el volem posar a hora.