El somni de veure les coses des de dalt, o des de lluny. La possibilitat de veure’s xuclat, embolicat en el cotó tou de les paraules, els sermons, les frases fetes i el ventall infinit de la realitat. El que diu un i el que diu l’altre, el d’aquí prop, el de lluny i el de més enllà. Repensar-ho tot, rellegir-ho, fer-se preguntes, guaitar pel foradet discret de la vida i provar de veure què hi ha darrera de tot. Per ventura un exercici esgotador, al cap i a la fi.
I deixar de veure-les? abandonar-se al corrent? Dos dits de coneixement suposen passar de la vergonya a la ràbia. No fer cas de res suposa pasturar l’herba que volen que pasturis, capcot. El picarol vibrant al coll no perquè no et perdis (pobret) sinó perquè no et perdin.