La sisena.
ICONES. El sol somrient que no vol les nuclears, el revolucionari cubà, el trencadís dels cavalls i els nins, l’orangutan del festival de música, el científic que treu la llengua, l’illa en forma de drac salvada dels especuladors, els pots repetits de sopa, les quatre barres enceses, la falda alçada i voleiadissa de l’actriu, el superstar de la religió… A cada paret un cartell i amb cada cartell una passa perduda, un any estèril, la il·lusió feta miques. Tota la casa és plena de records, i cada cambra és la constatació del no-res, ara cabells blancs, bosses als ulls, vista cansada, llonzes de greix als costats, gep incipient, arrugues. Com la casa: despintats, crulls, humitat, canonades obstruïdes, goteres.