CÀPSULES PER A EXPLORADORS

La cinquena.

VIDA. Mira la casa de lluny, mig amagat al cantó. Un llampec de quaranta anys enrere, de cop. La vorera del solar brut. Corre cap allà. Sí: encara hi són! Dues potades grans, de persona, i quatre de petites, d’en Rom. El paviment de ciment fresc les acollí i ara compareixen, bubotes del passat, netes com el primer dia. Es desfà el vel: ell i el ca, jovenets, un matí clar d’estiu. Salten en el temps i no els veu ningú.
Quan les fotografia retrata la vida, que passa.