CÀPSULES PER A EXPLORADORS

TALAIA. Al carrer la gent passa, distreta. No el veuen, ni l’intueixen. No s’ho creurien, que és allà amagat, vigilant. La persiana és mig oberta. Pel badallet, els seus ulls no es perden cap detall. Guaita, talaia, espia. Dones: desconegudes, amigues, veïnades, visitants, parentes, fugitives.
Un home, en un balcó, l’enfoca amb els prismàtics, s’hi entreté uns instants. No pot ser que el vegi però, aixi i tot, se sent descobert. La cara se li encén: sua de fred. Aquella nit no pot dormir.
L’endemà, algú, com si l’esperàs, el saluda amb intenció quan (poruc) surt al carrer, tard per si de cas.