La primera.
CRAC. A fora, entre geranis, identifica els renous. S’encenen els llums dels patis, s’apaga el dia. Enumera: l’airet entre el fullam, la piuladissa dels ocells, els cotxes, l’aigua per les canonades, el batec del cor, les veus amigues… Es concentra en el batec. En deixar, per un moment, de sentir-lo, se n’estranya. I a la fi, un renou més, que ja no pot identificar: la seva closca trencant-se sobre la pedra.