Publicat el 1 de febrer de 2013
SALVADOR, BARTOMEU, MARIÀ…
SALVADOR (1913-1985).
“El qui és només intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per a mantenir sense mudança l’impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rera les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit?” (últim parlament del lúcid conseller; ANTÍGONA).
“El qui és només intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per a mantenir sense mudança l’impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rera les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit?” (últim parlament del lúcid conseller; ANTÍGONA).
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de GORG DE LLETRES per Ll.S. | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent