Sí algú encara tenia dubtes que el jutge Sérgio Moro – responsable per la condemnació de Lula da Silva – va participar d’un pla per impedir que l’expresident brasiler participés de les eleccions presidencials al Brasil, ara ha quedat més clar que l’aigua. L’actual president, Jair Bolsonaro ha revelat aquesta setmana en una entrevista a la Ràdio Bandeirantes que va prometre a Moro una plaça al Suprem Tribunal Federal (STF), la més alta cort de la justícia brasilera.
L’exjutge de primera instància, ara ministre de Justícia, va fer un pacte amb Jair Bolsonaro, de prestar la seva imatge i prestigi al nou govern, a canvi de la primera cadira que quedés vacant en el STF. Està previst que això succeeixi al novembre de 2020, quan el decà i president da cort, Celso de Mello, es jubilarà.
“Tinc un compromís amb ell (Moro) perquè ha renunciat a vint-i-dos anys de magistratura. L’hi he dit: ‘la primera plaça quedi lliure estarà a la teva disposició. Evidentment haurà de passar per l’aprovació del Senat. Sé que no li falta competència per ser aprovat. Honraré el compromís”, ha dit Bolsonaro, sense cap pudor ni cerimònia. El president ha dit que sap que tot el Brasil el congratularà per aquest gest. El més passat, durant una entrevista al diari portuguès Expresso, Moro va comparar una indicació al STF amb guanyar a la loteria. “No és senzill. El meu objectiu és només fer el meu treball”.
Si Bolsonaro pretenia fer un afalac públic a Moro, que estaria descontent amb el treball a la cartera per les limitacions imposades pel president, ha mostrat poca habilitat fent públic el motiu que ha mogut l’exjutge a col·laborar amb el seu govern. La notícia ha tingut ressò negatiu, especialment a les xarxes socials, on el hashtag #MoroVendido (Moro Venut) ha ocupat els primers llocs a Twitter.
Comentaristes polítics també han criticat l’actitud de Moro. “I pensar que m’he barallat amb amics per defensar aquest subjecte. He escrit que ell era un dels nostres herois nacionals. Disculpa, disculpa, disculpa”, ha escrit penedint-se a Twitter l’experimentat periodista Gilberto Dimenstein, que va treballar molts anys al diari Folha de São Paulo i ara escriu pel diari digital Catraca Livre. Per al ministre del STF, Marco Aurélio Mello, les declaracions de Bolsonaro repercuteixen malament per a Moro. “Això suggereix que hi ha hagut un bescanvi i que ell (Moro) ha donat l’esquena al càrrec que ocupa actualment”.
Moro només ha parlat després de 24 hores de les declaracions de Bolsonaro, fetes el diumenge. “No he establert cap condició per assumir un càrrec en el govern”, ha declarat, sense fer referència directa al STF. El ministre ha afegit que ha acceptat comandar la cartera perquè hi havia “una convergència de pautes” . “El que he parlat amb ell és que vull treballar contra la corrupció, el crim organitzat i la violència”, ha dit.
SUPER MINISTRE – Al tenir el nom anunciat per la cartera, l’any passat, Moro va ser presentat com a super ministre, donat que Bolsonaro va unir les carteres de Justícia i Seguretat Pública, abans separades, sota un sol paraigües. A més, ha posat sota aquest nou ministeri el temut Consell de Control d’Activitats Finaceres (COAF), òrgan responsable per fiscalitzar totes les operacions bancàries del país, que feia part del Ministeri d’Economia. En aquell moment Bolsonaro va dir que estava donant carta blanca per l’actuació de Moro.
Cinc mesos després en el càrrec, la fama de Moro, titllat per molts com a “heroi nacional”, s’està anant en orris. Tot per culpa del mateix Bolsonaro, que ha limitat l’actuació de Moro. Ni nomenar una simple integrant del Consell Nacional de Justícia ha pogut fer. Després d’anunciar el nom de Ilona Sazbó per aquest consell, Moro va haver de rectificar i fer fora la coneguda sociòloga experta en seguretat pública pel fet que tenia una opinió contrària a l’armament de la població. Bolsonaro fins i tot ha anunciat el decret que amplia la tinença d’armes al Brasil sense ni tan sols esperar el parer favorable del Ministeri de Justícia.
Moro tampoc està aconseguint fer que avanci el seu projecte que canvia les lleis de combat al crim i la corrupció, que està encallat en el Congrés. Quan va tractar de convèncer el president de la cambra, Rodrigo Maia, a posar el projecte al capdavant de la llista, va haver d’escoltar que ell no passava d’un simple treballador de Bolsonaro, que era qui havia d’articular-se amb el legislatiu si volia que el projecte avancés en el tràmit.
Per acabar-ho d’adobar, setmana passada els diputats van votar contra la reforma ministerial de Bolsonaro i van decidir que el COAF ha de tornar al Ministeri d’Economia. A més, van decidir que la Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI) – òrgan que cuida dels afers indígenes, ara al Ministeri d’Agricultura, torni a la cartera de justícia, imposant una derrota a Moro.
Hi ha qui veu que l’anunci de la plaça per al STF perjudica Moro perquè la plaça només estarà buida d’aquí a un any i mig i molta cosa pot passar fins aleshores. Ja s’especula que els congressistes plantegen canviar la llei i ampliar l’edat de jubilació dels membres de la cort. El que no hi ha dubte és que la imatge d’heroi nacional de Moro s’està diluint a marxes forçades i probablement no arribi sencera al 2020.