Visca les Falles!!
Enguany, a la vellea, m’he estrenat en el món de les presentacions falleres. Mai havia tingut obligació d’acudir a una d’elles, i molt menys la necessitat, així que tot el que sabia era per referències i comentaris de tercers, però com que el món faller està molt allunyat del meu dia a dia doncs passaven els anys i les presentacions sense pena ni glòria.
Però enguany, família mana, he estat a una, i m’he sentit una marciana a la Terra. Res del que allà passava (excepte la demostració d’amor fratern entre tres de les persones que hi intervenien) em captivava, ni m’emocionava ni em divertia, ni tan sols em feia gracia. Tots els diàlegs i la posada a escena estava farcida de tòpics, rols sexistes i la destrossa de llengua més gran que escoltava en anys (quant de mal que fa Canal 9), i tanmateix la gent estava del més a gust, i sentia tot allò que jo no aconseguia sentir.
I malgrat això, i les moltíssimes molèsties que causen les falles i les moltes llibertats que es prenen els que hi participen directament, és una festa que sempre m’ha agradat veure i sentir.
M’encomana alegria.
I a un món on hi ha tanta gent plorona i que no fa més que encomanar la seva tristor, les falles son una medicina fantàstica.
Les falles són collonudes. Sobretot si eres faller/a o si eres turista. I si no eres cap de les dues anteriors et pots agafar uns dies de vacances per a viatjar d’allò més brutal.
PS: i jo que tinc per a mi que sé qui eres! Igual vaig errat: Chi lo sà!