Comentaris de casino

Cansada d’escoltar a Silvia Tarragona, i acostumada a dormir-me amb la ràdio, una nit vaig anar botant de dial, la COPE més de dos dies no vaig poder aguantar-la, la SER poc acostumada a escoltar publicitat a la ràdio, m’avorria, fins que fusant, fusant vaig trobar un dial on s’escoltava una locutora tranquil•la, que no es creia més important que la gent que havia convidat i que els donava torns llargs de paraula, on la gent parlava sense interrompre’ns ni faltar-se, ni irritar-se encara que discreparen. M’agradà, i vaig deixar queta la rodeta de la ràdio.

Però els dies següents, encara que vaig seguir escoltant programes bons, no vaig trobar-me amb eixe concret del que no hi hi havia capissat el nom, fins que una nit mig endormiscada vaig escoltar unes tertulianes que parlaven de la disgregació del cos femení, i vaig desvetllar-me, ahí estava i vaig assabentar-me del nom del programa: Tolerància zero, (bo, el nom és en castellà) de Radio5.

No he estat capaç de localitzar el podcast d’eixa nit concreta, però cercant-lo he escoltat el programa de diversos dies que hi ha penjats a la web, i m’he enganxat, per què sí que parla de la violència contra les dones, però des d’una perspectiva amplíssima, allà pots trobar-te una nit que et xerren sobre la psicopatia, o sobre la masoneria, i ahí ja definitivament m’han guanyat.

Per què mai he aprofundit en el coneixement de la fracmasoneria, però sempre m’ha atret, no la part dels rituals però si la de la seva simbologia, i sobretot els seus principis: la fraternitat, el fonamental del raonament, l’escoltar, reflexionar, debatre i dialogar, sense imposicions.