Quan ens conviden a un casament, moltes vegades el que diguem és precisament això, que tenim una novia, abreujant: tenim novia.
Mai m’havia parat a pensat el sexista de la denominació, fins que ma tia m’ha preguntat com havia quedat la festa de casament a la que he anat, i em preguntà això mateixa: com quedà la novia de X? I jo amb ganes d’escandalitzar-la li vaig contestar que no havia estat novia sinó nuvi.
I ahi es on em vaig adonar que de forma “innocent” el llenguatge torna a donar un rol exacte a les dones.