Sort a la vida
Veig a la tele un anunci de l’obra social d’una Caixa, forma part de la campanya que “ven” la seva tasca d’inserció laboral de gent en risc d’exclusió social o discapacitats. En ell, una xicota jove, que ha tingut una paràlisis sobrevinguda, ens conta el molt satisfeta que es troba de la seva tasca: trencar les entrades del cinema i indicar la sala de projecció.
El que per a una altra persona seria una rutina insofrible, ella ho viu com un repte diari i això li provoca la satisfacció suficient com per a continuar endavant. Imagine que malgrat tot, pensarà que té sort a la vida.
També jo crec que en tinc, i ho dic en moltes ocasions, però clar, per a mi és una sort que per exemple el dia que es fa el debat més important de la legislatura en el congrés, jo estiga regant i puga escoltar-lo sense problemes, sent com és un dia laborable que normalment m’havera impedit assabentar-me del que allà es digué.
Com diu un dels personatges del llibre de Susanna Tamaro “Ves on et porti el cor”, hi ha gent que necessàriament vol trobar-se malament, i com diu el llibre “La bona sort” de Trias de Bes, la bona sort se la fa una mateixa.
I podent triar, senzillament preferesc viure convençuda de que trencar entrades de cinema i indicar sales, és tota una sort.
Només en eixir al mercat, vaig comprar-lo i els vaig llegir-lo de cap a cap als meus fills. La deslocalització de la ‘bona sort’ de cadascú és un troballa magnífica per als que estem fets ‘a la contra’ de les circumstàncies en què hem nascut. Els nanos, en algun paràgraf es, se’n reien de mi perquè se m’entrebancava la gola d’emoció i esbossant un pic el plor.
Molt bonic el post, Fiscal.
PS: l’anunci també està molt estudiat per a emocionar, quan fa la xica: ‘Quan es dirigeixen envrs on jo els he dit, dic caram ho he fet bé. ‘
(És un trosset magnífic pel miracle del fet dins de la seua senzillesa.)
Va nèixer en un barri conflictiu i estava aturat, va tractar de evitar caure amb les reds del narcotràfic o amb una organització criminal o de trata de blanques just quan compliar la majòria de edat.
Però com tampoc vòlia convertir-se en un futur aturat de larga durada o indigent, va ser acceptat a les forces armades i promte va estar preparat per ser enviat al front, on la sort de la metralla de la primera bomba que va esclatar va el va fer trapassar a l’altre món de seguida.