Soldats al jardí
L’altre dia vaig trobar una resenya al diari d’aquest poemari de Martín Estrada, i pinta bé, encara que de moment m’he quedat amb les ganes de poder llegir-lo, més enllà de les cites d’aquell article de premsa.
Volia parlar-ne precisament d’aquell article i del que exposava, però els fets d’Hondures m’han dut a un altre camí. Pot ser a hores d’ara hauria d’estar curada d’espant i no esperar grans reaccions ni gestos per part de la comunitat internacional, no la dels grans despatxos sinó la comunitat vertadera, la de comunió amb altra gent que pot a més a més veure’s reflectit en aquell país i aquella situació.
Tanmateix res passa, aquests dies he trobat des del passotisme secular de gent teòricament compromesa, a la ingenuïtat de qui creu que davant la condemna dels grans països res passaria, i tot amerat dels creadors d’opinió als mitjans que malgrat les morts i la repressió dels colpistes, parlen amb total sarcasme que allà hi han hagut “dos colps d’estat”, i sobretot el que no he trobat ni a premsa ni entre la meua gent, és cap comparança amb dos casos ben pròxims a nosaltres, el de l’anomenat Pla Ibarretxe i el del casa amb el Dret a decidir.
I pot ser vaja errada, però no puc deixar de pensar que és el mateix, una consulta popular per alterar l’estatus quo (clar) i que és reprimida ràpidament amb els mitjans que el poder tinga a bé utilitzar.