És a la conclusió que arribe, vista la ilògica jurídica dels senyors magistrats del Tribunal Suprem espanyol. Tant fa que m’haja oposat des de sempre a la lluita armada, tant fa que respecte les seves regles del joc, no té cap importància que tinga que constantment estar justificant la meua ideologia i exposant amb ets i uts que vull, per quina via, la fulla de ruta i fins i tot el número de peu que tinc … El que faça falta, els que “ells” vullguen …
Per que res és suficient quan es tracta de fer-se valdre per la força, la seva força, és clar. Eixa que no precisa de justificacions, ni de raonaments. Eixa que té la complicitat silenciosa de la pesudoprogressia, que malgrat veure-les vindre quan al pacte entre PP-PSOE a Euskadi per ocupar a qualsevol preu la trona, no digueren ni mu, ans al contrari continuaren votant a l’esquerra(?), mentres glosaven a Sabato, a Galeano o Saramago …
Em pregunte retòricament, clar, que faran ara eixa ciutadania suposadament conscient, que ens dona als i les independentistes lliçons de democràcia.
I que diran, si és que diuen alguna cosa, tots els i les independentistes que acompanyen a altres en el seu compromís, i que a hores d’ara encara no han dit pruna.