Si fas una bona pregunta tens mitja resposta
Això llig que diuen que deia Sòcrates. Una entelèquia del món de l’advocacia és fer les preguntes adequades a cada cas, avançar-te al que pot ser pregunten de contrari, anar marcant el camí que conduïsca a la teua raó. Si no fora pels interessos en joc, seria un gran joc d’estratègia, almenys en teoria.
Eixe és un dels al•licients per exercir l’advocacia. Tanmateix hi ha ocasions en què veus que fer les preguntes adequades suposa una mala resposta, de conseqüències nefastes.
Llig al diari que un home fou detingut acusat d’una agressió sexual, hi hagué un atestat amb la intervenció del grup especial de la Guàrdia civil que s’ocupa d’aquests temes, hi hagué assistència lletrada per al detingut tant a la caserna com al Jutjat, és més foren dues persones diferents qui l’assistiren per aquelles coses de la burocràcia, els torns i el desficaci d’administració que patim; hi hagué una jutgessa i una fiscala. I hi hagué una llibertat provisional per a l’acusat.
Una setmana desprès, segons el diari, dugué a cap una nova agressió sexual, en aquest cas arribant a una violació. Almenys d’això diuen, els papers, que se l’acusa.
Pot ser, en aquest cas no s’havien d’haver fet preguntes. No sempre l’ètica és una bona resposta.
que una vista és una ratera. Només hi ha l’empara de la jutgessa o jutge. Per això em sent una miqueta incòmode quan hi vaig de part. Així i tot, el món de l’advocia és un món de grisos.
Mai no podrem saber en la majoria de casos la realitat que és tan complexa i té tants viaranys.
Cordialment.