Sense comentaris
Això és el que feu la majòria de les persones que entreu ací, i és curiós per que contradictòriament aneu a veure que han dit els que sí que n’han deixat a entrades anteriors. No entenc com sinó, Jordi Pujol desperta tant d’interés.
Però no era això del que jo volia escriure, ans al contrari el que volia era sumar-me a l’allau de comentaris que esta haguent a propòsit de les fotografies de la portaveu pepera al Congrès, per que m’ha sorprès que l’hagen engatusat d’eixa manera i haja posat per a l’enemic. Precisament El Mundo no és un diari afí a la portaveu ni al seu mentor, i en conseqüència era previsible l’ús de les imatges i l’entrevista i tanmateix una persona tan preparada, tan ràpida i activa ha caigut en el parany de la vanitat.
Al remat sembla que les dones dona igual que siguen inteligents, dinàmiques, ocurrents, diligents o el que vullgam afegir, per que el que importa és que encara que siga en el fons, sigam desitjables o almenys atractives, i que ens esforcem en ser-ho. I això pesa i condiciona.
No puc criticar-ho, fa temps hem preguntaren que em doldria més si que em digueren que no era bona professional o que no era atractiva, i sense dubte vaig contestar que el segon. Qui m’ho preguntà es sorprengué de la contestació, però jo ho veig plenament lògic: el primer pot objetivar-se, el segon depèn totalment de la consideració subjetiva de tercers, i en conseqüència sols podem influir però no controlar-ho.
El problema és quan volent influir perds el control, i llances al fem el molt que havies guanyat.