Segones intencions
Fa uns dies que he acabat de llegir La dona trencada, de Simone de Beauvoir. Un llibre estomacant, que et deixa baldada. Dona per a molt, però sols he subratllat una frase que m’ha colpit, esta al tercer llibre, quasi al final la protagonista diu: “Que complicat es torna tot des de que una comença a tindre segones intencions”.
Gran veritat!!
La vida es fa cara amunt i vas deixant molt al camí, quan t’entossudeixes en fer A quan vols B, i encara és pitjor quan pretens que la resta del món endevine que en realitat el que vols és B, i pretens que actuen conforme eixa màxima de la qual explícitament renegues.
Fent-li voltes a la qüestió, arribe a la conclusió que amb eixa actitut el que cerques es tindre sempre una excusa per donar les culpes al demés, facen el que facen sempre podràs recriminar-los que no ho han fet bé, mai encertaran el que vols.
És més senzill aixó, que enfrontar la por que et provoquen els canvis a la teua vida. No és una conclusió molt original, és el que li ocorre a la dona trencada que subordina els seus desitjos als de l’altre.
amb les dones, tu!
Hi hauríeu de vindre amb manual d’instruccions penjant del nas…per a que es vegera.
Quan vas de fill de p..a , tot funciona. Quan eres bona gent comences a perdre més enters que Wall Street en 1929. Conclusió: cal ser un fillàs….i guanyar-ne?