Roig mal, verd bo.

Això és el que el meu nebot de tres anys diu quan veu un semàfor, coses de xiquets que encara no tenen prou significats al seu cervellet per a fer antònims perfectes. Però no em negareu que és un bon títol reclam, veritat?

A més a més, fa dies que havia pensat en ell per a parlar precisament de semàfors i de la descoordinació de tràfic que havem de patir la ciutadania, però estant fent aquestes quatre ratlles, m’ha sobtat l’anunci del Sr. Hernando (la il•legalització i dissolució d’ANV, i la més que probable del PCTV) que està aprofitant les darreres hores com a president del Tribunal Suprem dels espanyols per a deixar les coses ben lligades.

I he pensat, i com no? A hores d’ara –com sempre- ser roig esta mal, hui per hui l’únic que es democràtic, cívic, participatiu, global i virtual (la rehòstia, vaja) és ser verd. I per tant, aniquilar als rojos ni que siga de la vida pública, no provoca més reacció que aquella tan escoltada de: “Alguna cosa hauran fet”.

Al remat, el meu nebot ha fet una gran síntesis del món en que li ha tocat viure.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Lafiscaldeldistricte | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent