Referents
Fa uns dies, un company em comentà que el meu germà era un radical. Vaig assentir, sense demanar-li perquè deia això, ja que no tenia càrrega pejorativa per a mi, i sabia que l’interlocutor no ho deia amb mala fe. Malgrat tot, m’explicà que ho deia per què havia llegit el seu bloc i que “era molt canyero”, molt polític, sense concesions en quant al marc territorial català i l’anhelada independència. És cert, i li vaig dir que d’algun lloc havia d’eixir jo, que sóc per aquest company el referent més proper d’ambdòs.
I tot plegat, el mateix dia que a premsa es critica la inclusió a les llistes de Solidaritat Catalana de Núria Cadenas.
He tingut dubtes respecte a eixa candidatura, i al seu dia ja els vaig exposar ací. Tanmateix, a hores d’ara, si estaguera a la Catalunya estricta tindria clar a qui votaria. A tots ens calen referents a la vida, i per a mi que el PSAN haja avalat a Solidaritat i que Josep Guia i Núria Cadenas (son la gent a qui conec) tanquen les llistes de dues circunscripcions, és suficient per a que tinguen el meu vot.
Almenys virtual, fins que alcancem la independència.
El País Valencià mai ha format part de la Catalunya estricta i tampoc de la Catalunya no estricta, al contrari de la Catalunya Nord, Andorra o altres indrets.
Com Portugal mai havera format part de la Galicia estricta o per estrictar si fora el cas.
Sembla que la radicalitat és estranya, com la coherència, la fidelitat als principis i valors amb els que creus i amb els que t’has format i també es fa estrany el tema de noms. Fins i tot en un bloc on es parla de radicalisme els molesta que digues el nom de les coses (de la nació) pel seu nom.