Que t’han dut els Reis?
És la pregunta obligada del dia, no?
Quan ens fem grans ens fa vergonya esperar regals, però a mi m’encanta rebre’n i no em pose transcendent demanant la pau al món, la igualtat, la fi de la fam, …. Per aconseguir tot això, es puga o no, ja m’arromangue tots els dies i no m’espere que la fantasia ho faça per mi, així que jo el que demane és que els Reis em porten regals, regals.
Per a mi són els regals més difícils de fer, no m’importa comprar coses per als demés, de fet a la gent que estime i més propera si veig alguna cosa que pense els pot fer gracia els ho compre, els ho faig o el que calga, que tot no és compra a les botigues (afortunadament), sense esperar cap data senyalada, amb independència que a més a més a cada dia senyalat en roig en el calendari personal també regale, però els regals de Reis semblen una mica forçats, havent de comprar a tort i dret per a tota la teva gent, sense saber molt bé que i com, i reeixir no és senzill.
Aixi i tot enguany, que el meu nebot dels semàfors, ja s’entera una mica més de les coses, ha estat divertit veure’l dir que no, que ell no anava a cercar els regals al balcó, tot atemorit per si els camells que acabava de veure a la cavalcada encara estaven per ahí pul•lulant, i més divertit encara quan ha obert el conte de dracs desplegables que li he regalat i ens havem posat a llegir-lo. Bo, llegir-lo és un dir, per que eixos contes si no fas un psicodrama no tenen cap gràcia, així que al primer uuuuuuuuuaaaaaaaaaarrrrrgggggggg!! que ha fet el drac a l’eixir de l’ou, ha plegat el conte, però quan li ha agafat confiança i l’hem tornat a obrir i havem fet de nou allò de uuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaagggggggg!! Va i diu: Valencianooooooossssss!!!. Així que havem consensuat tàcitament que l’indi que estava tirant-li fletxes al drac roig era d’Alcoi i estava diguent-li al drac: Xé, va, xé, veste’n d’ací, que els d’Alcoi no et tenim por …. (un altre dia ja li contaré que a l’indi li diuen Jordi …).
Ah sí, a mi m’han dut:
Pare Noel em dugué el llibre de Sarrià: Històries del Paradís i un tovalló per netejar lents amb un dibuix del Bosch, que era per a mi, i que s’hi ha agenciat el nebot, embadalit mirant els dibuixets.
I els Reis: Una maleta verd fosforito, el llibre de va i torna de Grisham “La Apelación”, un val per unes sabates, botes .., dos llibres més: Rosario la dinamitera i Martina, la rosa número trece, dos parells de mitges (posaria calces, però segons on s’entén una altra cosa) de dibuixos impossibles i una rosa amb un bitllet dins, que era el que sempre em regalava un tio que ha faltat i que en record seu ma tia ha volgut regalar-me igualment, aquests primers Nadals que ell no està. Sempre em gastava no se en què els diners, enguany he decidit que vaig a comprar-me un rellotge d’infermera amb ells, i així tindre’l com a record.