Quants dies?
Son les sis i mitja de la vesprada, m’acabe d’alçar del sofà, m’he passat el migdia llegint, llegint per que sí, sense cap altre objectiu: ni entretindre el trajecte, ni estudiar, ni documentar-me, ni agafar la son de la nit, ni res de res. Feia temps no ho feia.
No hi ha telèfon, ni fax, ni visites, ni més expedients que els que tinga ganes d’obrir. Almenys un dels mòbils esta apagat. Puc veure tantes series com tinga ganes, gitar-me a les quatre i alçar-me a les dos, tants dies com vullga. No he de fer la compra entre feina i feina. Puc entretindre’m endreçant racons i, netejant baix els llits.
Intente no quedar amb ningú, no hi ha plans, ni programacions, ni horaris. Seguisc les vacances dels nebots pel facebook i, tanque més prompte que mai l’ordenata, per que he recuperat velles costums artesanals.
Enguany no és preveu cap altre viatge, així que no estic delerosa esperant al dia x, ni corrent amunt i avall, cada dia té 24 hores i puc gaudir de totes elles egoistament: a soles.
Estic de vacances.
El que ja no sé és si a la tornada em faran la consabuda pregunta, no la de si ho he passat bé o he descansat o ho recomanaria, sinó aquella que remarca la desnaturalització de les vacances quan les fem indestriables d’un viatge: quants dies?
Si és dona el cas, podré dir que 31!!