Premsa d?estiu
He dubtat si seria millor posar: Premsa a l’estiu, però crec que no, que l’opció triada és la correcta, per què del que vull parlar és de la deformació que pateixen els diaris en aquesta època. Fa anys es parlava de les “serps” de l’estiu, aquelles noticies poc creibles, poc importants també, que omplien fulles i més fulles de la premsa, davant l’escassetat de res noticiable. Les redaccions quasi tancaven per vacances, i llevat dels que feien el suplement estiuenc, hi havia molta palla.
Però ja fa anys que els estius no son tranquils, hi ha noticies més que importants, i malgrat això no fa ganes de gastar-se més de trenta duros en un diari escanyolit, malgrat que precisament en aquestes dates molta gent tenim molt més temps per assaborir-lo.
I quan caus a la temptació, et trobes articles com els de fa uns dies al Levante-EMV, en un d’ells l’articulista es burlava de les prediccions meteorològiques, que parlavem d’un sofocant estiu i deia que estavem tenint un agost hivernal, lamentablement per a ell li’l publicaren el dia que marcàrem un màxim de temperatura als termòmetres. L’altre, malgrat que el titol semblava un elogi a la gent que llegeix encara premsa escrita, en realitat feia burla, no sé quina cara posarien els lectors de casino que descrivia a les seves ratlles, quan acabaren de llegir-li l’exabrupte, flac favor a l’editor li feu el set-ciències.
L’opció doncs, podria ser la premsa digital, però ai mare!! Aquesta tampoc es lliura de la xafagor i pateix del mateix mal, dues mostres he tingut aquests dies: a un diari exclusivament digital, centrat a les noticies comarcals, apareixien amb poca diferència dues noticies(?), una era que la residència de vellets del poble tenia aire condicionat, l’altra que el dia X s’havia arribat a temperatures de lideratge pel ponent. Quasi, quasi converses d’ascensor, no?
L’altre exemple encara es més vergonyant, a Público, ahir apareixia com la tercera noticia més llegida (avui ja és la primera) un titolar que deia: Eduardo Galeano: “Los hombres tienen miedo a la mujer sin miedo“, vaig punxar, clar, i per a sorpresa meua no parlava a tot el text del que deia el titular, així que vaig fusar per la xarxa i vaig veure que això eren unes paraules de fa anys, vaig tornar a la noticia per fixar-me bé i sopresa!! la noticia és de setembre de 2010!!
Quasi estic per escriure una carta al director i demanar que tornen les serps, almenys era divertit.